Miro al cel de nit
tant estrellat
m'agrada pensar
que estàs allà datl
mirant-nos,
amb un somriure
ens miras content,
saps que la cuidem
i que aquests petits
omplen el buit tant
gran deixat per tú.
Un retrat fet a mà
ple de records.
Ells pregunten
Com era?
Què feia?
Et feia juguines
com el papa ens fa?
Jugava amb tú?
Era simpàtic?
contestes tot allò
que volen saber.
Desprès se'l miren
una bona estona
I una veu menuda
diu: un petó avi.
dimarts, 27 de gener del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada